Com veus l’evolució de l’Uni Girona CB durant aquests 20 anys?
No vaig viure els inicis, però entenc que aquest club ha fet una evolució considerable, convertint-se en un dels noms importants a nivell nacional. Crec que és una entitat respectada. Potser destacaria aquest romanticisme especial que té el club i la seva gent. Ho hem aconseguit: hi ha una part de la població que s’ha identificat molt amb aquest projecte. Han vingut grans jugadores, i sempre hem estat a disposició de competir per títols. Espero que això continuï, ja que és una gran manera de representar Girona.
Quins creus que han estat els moments clau en la història del club?
Cada pas ha estat important per arribar on som ara. Pujar a Lliga Femenina, guanyar la primera lliga, la segona… Els títols són moments clau. Però jo també valoraria altres fites, com jugar l’Eurolliga o tenir jugadores com Petrovic, Xargay o Gray defensant la nostra samarreta. Aquests noms han deixat una empremta significativa en la història del club.
Com definiries l’afició gironina i el seu paper en aquests 20 anys?
Des que jo vaig arribar, Fontajau ha estat increïble. Hi ha hagut moments molt especials, com aquelles nits màgiques contra l’Avenida, on Fontajau es vestia de gala. Això és inoblidable. El que passa és que ara ja és més habitual, i no podem perdre aquesta energia ni nosaltres ni l’afició. L’empenta de la gent és un factor molt important per a les jugadores i per atraure nous talents aquí.
Què t’ha aportat, a nivell personal i professional, formar part d’aquest projecte? Tens algun record especial que guardis amb afecte d’aquest club?
Quan vaig rebre l’oferta de l’Uni i la vaig acceptar, sempre vaig dir que havia fet moltes coses abans i que tornava a casa per preparar la retirada. M’he identificat molt amb el projecte. Girona és la segona ciutat on més temps he viscut, és casa meva. Personalment, és el lloc que he triat per viure de moment. Puc treballar a l’Uni i també al Bàsquet Girona, dos clubs potents on hi trobo el meu lloc. Per a mi, que em pengessin la samarreta o que confiessin en mi per una altra tasca ha estat el màxim homenatge.
M’he sentit molt acollida. El club està creixent i aquesta manera de fer-ho entre tots m’agrada. Tots els records que tinc són especials.
Quins valors creus que són essencials perquè el club continuï creixent i inspirant futures generacions?
Crec que a l’Uni hi ha dues vessants molt clares. D’una banda, volem ser competitius i ens hem acostumat a guanyar títols, però també hem hagut d’ajustar-nos a la realitat dels nous projectes que estan creixent. D’altra banda, som un club molt familiar. Tenim més de 160 espònsors que aporten el seu granet de sorra, i la gent sent el club com a propi. Això és molt bonic.
Hem de seguir lluitant perquè la promoció de l’esport femení no és fàcil. Però mentre aconseguim que la gent vingui a Fontajau i se senti part d’això, seguirem creixent. Espero poder ajudar a mantenir aquest esperit i empenta.
Amb quin sentiment mires enrere quan penses en tot el que ha aconseguit l’Uni Girona?
Gratitud i respecte. És el lloc on treballo i no tinc paraules per descriure com ho valoro. En l’esport professional, això és una dedicació de tot el dia, i ho miro amb passió. Poder estar aquest any amb un dels millors entrenadors d’Europa, com és en Roberto, amb tot l’staff tècnic i la gent de les oficines, i veure que tots treballem cada dia amb il·lusió, és molt bonic.
És un lloc amb moltes possibilitats de creixement. Som conscients de les nostres limitacions i sabem que això és esport, però estem intentant ser un referent per a tothom.
Hi ha algun somni o repte que t’agradaria veure complert per l’Uni Girona?
M’agradaria tornar a jugar l’Eurolliga. Per mi, això és prestigi. Accedir a un altre nivell de mercat, d’equip, de competició és més atractiu i ens permet competir amb els millors. També m’agradaria col·locar l’Uni entre els grans equips d’Europa. Soc conscient que és complicat i que suposa un cost important en termes de pressupost, però, per somiar, jugar una Final Four seria un somni preciós.
