I un any més aquí estic fent el resum de tot el viscut al club. I quin plaer tornar a poder començar dient allò de que aquest, ha estat el millor any de la història del club. Si ara fa dotze mesos quan n’escrivia el darrer m’haguessin dit el que ara em preparo a relatar, hauria pensat que em prenien el pel. Però si, aquest que ha estat ja el 10è any com a Uni Girona (uns quants més amb l’aventura prèvia al CESET) ha estat el millor de la història de l’Uni Girona. I que carai, el millor de la història del bàsquet femení gironí, i sense l’adjectiu femení probablement també. I es que hi ha hagut un munt de primeres vegades que totes s’han fet realitat en pocs mesos. Un munt de somnis que s’han fet realitat en poques setmanes de diferència.
Si comencem per la base, que per nosaltres segueix sent el més important, ha estat un any brutal. Per primer cop a la història del club i del bàsquet gironí, infantil, cadet i júnior arribaven a les finals a quatre dels Campionats de Catalunya i pujaven al pòdium. Més mèrit encara quan el cadet es proclamava campió i tots tres conjunts viatjaven cap als campionats estatals. Campionats d’Espanya on el cadet acabava setè, el júnior sisè i l’infantil com a subcampió. Per segona vegada a la història del club, un dels nostres equips es quedava a un triomf de l’únic títol de base que falta a l’entitat, el Campionat d’Espanya. #2016, ja tens un desig.
I amb el sènior… El que hem viscut és increïble. Vam començar tornant a viatjar a la Copa de la Reina on ens vam tornar a quedar a semifinals. #2016, ja tens un altre desig. Però el millor estava per arribar. Amb un Fontajau ple a vessar amb més de 5.500 persones i un munt més a fora del pavelló, el club aixecava la Copa de Campiones de Lliga Femenina derrotant al Perfumerias Avenida al segon partit del play off i desprès d’haver-les guanyat també a Salamanca. Final que es va repetir mesos després per disputar la Supercopa d’Espanya, al mateix pavelló, i amb el mateix campió. Encara havíem de tornar a veure Fontajau fregant el ple en un partit de somni que ens va enfrontar ni més ni menys que a la selecció d’Estats Units. Però no totes les estrelles mundials que han jugat a Girona enguany van venir amb el Dream Team. D’equipassos i jugadores top n’han passat vàries per Fontajau gràcies a l’Euroleague Women que per primera vegada hem arribat a disputar. Tornar-hi el màxim objectiu per aquest #2016, tercer desig.
O sigui que #2016, no se ja quina sorpresa ens pots amagar, però ja no només repetir sinó acostar-se al #2015 serà realment complicat. De moment el camí s’està fent. Infantil, cadet i enguany dos júniors, ja estan entre els 8 millors equips del país de cada edat. A partir del gener lluitaran per tornar a arribar a la Final a 4 catalana, classificar-se pels estatals, i arribar tant lluny com es pugui. I el sènior classificat per la Copa de la Reina del febrer, i de moment, en posicions de play off pel títol de lliga.
Aquest inici del #2016 doncs, es preparen un munt d’emocions i començarem ven aviat a viure-les a Donosti en només unes setmanes. Som conscients que el camí serà molt i molt complicat i dur, que caldrà treballar i esforçar-se molt, que ens hi haurem de deixar la pell… Però ja sabeu allò que diuen, l’important no és el destí, sinó el que vivim al propi camí. Gaudiu-lo doncs, i no us perdeu res!!!