Per guanyar s’ha de voler
Final de lliga regular entre desmotivat i apàtic de l’Spar Citylift Girona i derrota a la pista del Guipúscoa
El rival en les semifinals serà el guanyador del preliminar entre el Gernika i l’Araski
TONI ROMERO – GIRONA / SANT SEBASTIÀ
Foto: El Diario Vasco
No té cap transcendència classificatòria la derrota de l’Spar Citylift Girona a la pista del Guipúscoa, un equip que es jugava l’última carta per accedir al play-off i que va aconseguir que fos guanyadora. No és tant la derrota com el que comunica que el segon de la lliga perdi fent 50 punts i 3/19 triples quan és el màxim anotador i el millor en triples. Tot això contra un equip completament previsible, que va fer servir set jugadores, tres de les quals van fer 52 dels 57 punts de l’equip basc. És segur que en el pròxim partit –el primer de semifinals, contra el Gernika o l’Araski– l’apatia d’ahir s’haurà evaporat però un equip gran ha de donar sempre uns mínims i ahir l’Uni no els va donar.
Motivacions diferents
Totalment a batzegades, la primera meitat de l’Uni va ser molt poc resolutiva. Primer, per la mala defensa de la connexió Ferrari-Colhado que feia malbé la superioritat en el rebot d’atac. Després, per la seqüència de precipitacions i males decisions que van desembocar en sis minuts i mig sense anotar (11-6). Quan la defensa va millorar, Leo Rodríguez i Peters van imposar la qualitat i van capgirar el resultat (11-13) d’un primer quart lleig, amb 14 pèrdues (6 i 8). L’Uni, més estricte al darrere i castigant les poques rotacions locals, va apujar línies i va obligar l’IDK a arriscar molt per posar la pilota a dins. Per fora tampoc no trobava cap situació clara per anotar (14-21, 15′).
Amb les locals groguis (triple de Rosó i 16-24) l’Uni va perdonar bàsquets un rere l’altre i amb Bulgak i Colhado juntes i una defensa zonal, l’equip basc va renéixer (9-0 i 25-24). Però l’Spar va anar a la mitja part al darrere bàsicament perquè Leo (3) i Spanou (1) van fallar els últims atacs des dels 6,75. Potser massa obstinació (8/16 de dos i 2/15 de tres en la mitja part).
17 dels 25 punts del Guipúscoa en la primera meitat van sortir de les mans de Bulgak (8, tots en el segon quart) i Colhado (9, 6 en el primer quart).
Tornant del vestidor tot va anar a pitjor. El Guipúscoa s’ho va creure i no es va descompondre tot i errar els quatre primers atacs. L’Uni, sense l’estímul de la necessitat, sí. Un exemple de manual: servei de banda de Ferrari des de camp propi, amb la defensa de l’Uni ja en posició, i passada de més de 15 metres a Bulgak, a sota de la cistella. La canadenca, sola, va fallar de manera incomprensible però Colhado –de nou guanyant el duel interior amb l’Uni– recull el rebot i anota davant la passivitat gironina. I això que qui la defensava, Coulibaly, va ser (com Leo i Spanou) de les poques amb un punt de grapa (l’encert era una altra cosa).
1 rebot d’atac de l’Spar en el segon quart i el tercer per un total de 7. Només a Salamanca (5), Madrid (6) i Càceres (6) n’havia capturat menys.
El torn de Ferrari
Amb 29-27, tres triples seguits de Ferrari van fer créixer encara més el Guipúscoa (39-34). En l’últim quart, un altre triple seu va rematar la feina (53-44) a 2:20 del final. Quedava temps, però la motivació local era un mur massa alt per a la suma del desencert i la falta d’estímul de l’Uni.
En la primera meitat ho hem fet tot bé, contra individual i contra zona. Hem mogut bé la pilota però no hem anotat i en la segona ens han ofegat
També sabien que guanyant entraven i no hem tingut el seu desig de victòria. I entre Colhado, Bulgak i Ferrari ens han apagat el llum
ÈRIC SURÍS
Attachment