Foto: Manel Lladó / L’Esportiu
L’Spar Citylift Girona no pot regalar la victòria als 5.200 aficionats que igualen el rècord de públic en un partit femení
L’equip no té resposta quan l’Avenida es posa a mossegar i perd el lideratge
TONI ROMERO – GIRONA
Tothom sabia que la primera derrota de l’Spar Citylift Girona arribaria tard o d’hora. Ho va fer el pitjor dia en termes socials –amb Fontajau ple a vessar, talment com si hi hagués la lliga en joc– i possiblement el millor dia des de l’òptica esportiva, per fer notar a tothom –i primer de tot, a la plantilla– el pa que s’hi donarà quan hi hagi els títols en joc.
Perquè la imbatibilitat i el lideratge es van escapar el dia que l’Uni no va ser capaç d’igualar l’agressivitat al darrere del campió de lliga, el Perfumerías Avenida, i costa de creure que no estigués avisat. Però també es va encallar de manera molt notòria quan Ortega va portar el partit al cinc contra cinc. Contra la resta d’equips de la lliga l’Uni possiblement en fa prou amb els punts de triples, de transició i de rebot d’atac. Contra l’Avenida és evident que no, i que caldrà un cinc contra cinc mínimament fluid. A més, l’absència d’Ibekwe (30 minuts en pista sense cap transcendència) ho fa encara més visible.
Vibrant amb l’Uni
En un ambient de final, ningú no es va guardar res. L’Avenida, amb Domínguez i Gil d’inici i amb De Souza debutant ja en el primer quart. L’Uni va fer 10 dels primers 12 punts en transició i Ortega patia en veure com la seva exjugadora Leo Rodríguez estripava la defensa del campió un cop rere l’altre. A més, les rotacions gironines (Silva, Buch i Spanou) aportaven intensitat i precisió suficients per plantar cara i Jordana rematava el quart amb un triple des de la cantonada (19-16).
L’Avenida es va descompondre per moments a partir del seu desencert. Erràtiques Marginean i Wheeler fins i tot llançant soles, a l’Avenida li va costar córrer cap enrere. Rosó Buch, plena de confiança, feia un pas endavant i l’avantatge gironí es disparava (36-21 a 5:10 de la mitja part). Tot això sense Ibekwe –va tornar amb 36-23– i amb el registre defensiu d’Ortega absent de l’Avenida, que deixava sola la millor tiradora de l’Uni, Leo Rodríguez.
En els moments de crisi, l’Avenida es va refugiar en els triples de Milovanovic. Si no hagués estat per ella, l’Uni hauria marxat de 20. Però quan l’Avenida va negar la transició a les gironines, l’atac local va tenir un curtcircuit. No defensava com vol Ortega però malgrat tot, va anar llimant la diferència (3-17). A mitja part l’Avenida havia equilibrat el resultat i també les sensacions. El més preocupant, però, era que un equip que no havia anat al tir lliure i que perdia el rebot per 21-9 estigués en el partit.
Expulsades del parquet
L’Avenida va tornar canviat del vestidor. Menjava l’orella a les gironines a primera línia, ja pressionava a tota la pista, les ajudes eren tan actives que l’Uni no en feia cap bona lectura, no trobava avantatges, no posava cap pilota a dins i no anotava d’enlloc. Sense arguments en atac, quedava defensar, igualar el nivell d’activitat, d’agressivitat, d’ús de les mans del seu rival. Però tampoc. Semblava com si el col·lapse a què el sotmetia l’Avenida no permetia que l’Uni es refés mentalment per igualar el nivell defensiu del rival. I en atac, les castellanes tibaven del talent d’Elonu i la lesionada Sílvia Domínguez –gairebé 34 minuts, qui més va jugar–. En el duel de nigerianes, Elonu es menjava Ibekwe –hi ha partits que no deixa la pilota i ahir ni la demanava– als dos costats de pista.
Surís va pensar en la defensa zonal que li va donar el triomf a Logronyo. Va ser útil per treure l’Avenida del seu ritme i per retrobar alguna transició. Amb Spanou, Buch i Silva posant-hi energia i el cap de Leo Rodríguez es va tornar a creure en tot (11-2 i 59-67, a 6:36 del final). Però amb aquests rivals de gamma extra no n’hi ha prou. L’Avenida va trobar com atacar la zona. Milovanovic llançava els triples sola (dos seguits convertits i un d’errat) i tot i que Peters la replicava, tot era a còpia de cor, de rauxa, de males decisions que a vegades acaben bé. Havia tornat Jordana amb 61-71 a 4:15 del final, però ja s’anava a remolc. Amb 1:43 i 70-77 (8 punts seguits de Peters), i sempre amb menys criteri que el rival, hi va haver l’última oportunitat. Givens, des del tir lliure, va negar-la.
5/6 tirs de camp de Spanou en l’últim quart (4/5 de 2 i 1/1 triple), amb 12 punts. En els tres primers quarts havia fet 1/6.
31 de valoració d’Elonu li valen el primer MVP del curs (sostres de punts de valoració). També sostre anotador de Milovanovic.
I la grada retràctil?
A tres minuts del salt inicial, amb el president Carles Puigdemont accedint a la llotja, la cua d’aficionats a l’exterior de Fontajau creuava mig aparcament. El club s’havia curat en salut i no volia gaire més públic que els 4.830 (4.380 de la grada i 450 cadires) seients disponibles. Al final es va optar per no contrariar ningú i Fontajau va igualar el rècord de públic en un partit femení, el del dia que l’Uni va guanyar la lliga. 5.200 aficionats per a un partit de fase regular que fan pensar que la grada retràctil, endreçada des de fa anys i panys i ara suport publicitari, s’haurà de desplegar en cas d’una hipotètica final.
Els equips es calibren en la derrota i ara és l’hora de veure quin tipus d’equip som. Sabem què hem de millorar i hi treballarem
Entre el final del segon quart i l’inici del tercer han endurit el joc i han provocat pèrdues. Sabíem que, si això passa, s’animen
Mai estàs content quan perds, però em vull quedar amb els minuts de bon bàsquet i la lluita fins al final, intentant-ho de totes maneres.
Veure Fontajau ple és gratificant ja que, en l’època ACB, no havia passat tants cops. Llàstima de no arrodonir-ho.
ÈRIC SURÍS
No hem conservat l’avantatge i el tercer quart ens ha fet mal. Hem començat a fer errors i a perdre pilotes absurdes, i s’han escapat.
LEO RODRÍGUEZ
A mitja part, hem parlat que havíem de parar més atenció al balanç defensiu i evitar badades. Ho hem fet i l’equip ha començat a créixer.
És un triomf molt important per a nosaltres, i la imatge de Fontajau ple és molt bona per al bàsquet femení.
MIGUEL ÁNGEL ORTEGA
No he tingut les millors sensacions possibles, però volia ajudar l’equip i he tingut un moment en l’arrencada de l’últim quart. I això fa que aguantis el dolor.
SÍLVIA DOMÍNGUEZ
Attachment