Entrevista a Helena Oma
“He pogut tornar a agafar confiança i trobar-me bé a pista; només puc agrair al Cadí La Seu per confiar en mi i a l’Spar Citylift Girona per donar-me l’opció d’anar-hi. Missió completa.”
Helena Oma Giralt, aler de Terrassa nascuda l’any 1996, torna aquest any al club després d’una cessió de mitja temporada al Cadí La Seu.
Bentornada al club Helena. Amb ganes que arribi el setembre ja? Sí, la veritat és que ja se m’està fent llarg perquè vaig acabar la temporada al març, però l’estiu passa volant. Així que ara estic gaudint de les vacances i preparant-me ja per la temporada que ve.
Però les vacances merescudes les aprofitaràs al màxim… Sí, però això li passa a tota jugadora. Sempre necessitem carregar piles i desconnectar. Tot i que vam acabar la temporada aviat perquè no vam entrar a play offs, l’esforç de l’equip fins a l’últim partit es mereix unes bones vacances.
Parlem d’aquesta passada temporada. Vas marxar a La Seu buscant més minuts i més pes dins l’equip. Missió completa? Sí, i tant. Més que completa. He pogut tornar a agafar confiança i tornar a trobar-me bé a pista i només puc agrair al Cadí La Seu per confiar en mi i a l’Spar Citylift Girona per donar-me l’opció d’anar-hi. Al principi tenia una mica de por perquè va ser una decisió que vaig haver de prendre d’un dia per l’altre, però ha valgut la pena.
Què sent una jugadora de només 21 anys quan, després d’haver d’abandonar el seu club a mitja temporada, pot dir que ha evolucionat prou en només mig any per a tornar-hi? És un honor poder estar a Girona, i sobretot que el club vulgui que continuï. És una gran oportunitat per créixer com a jugadora, i més amb l’edat que tinc, que espero i desitjo que em quedi molt per viure i jugar. Tinc moltes ganes de demostrar el que puc fer.
Què esperes d’aquesta temporada a nivell d’equip? Pel que es va veient per les xarxes i pels mitjans, tothom sap que estem fent un molt bon equip. Tant amb les companyes que es queden com amb les que estan arribant crec que podem fer una gran temporada. També es veuen molt bones persones dins i fora de pista i això jo crec que ajudarà molt a l’equip.
Continuaràs sent la més jove, a no ser que hi hagi una sorpresa d’última hora. Jugar al costat de noms com Núria Martínez o Laia Palau, amb tantíssims anys d’experiència en el bàsquet professional, et posa pressió o és una motivació per aprendre dia a dia? M’ho prenc com una motivació, sens dubte. Sé que guanyar-se els minuts costarà, però compensa si tens aquestes jugadores dins l’equip. Em motiva compartir pista amb elles, poder aprendre del seu joc i de com són elles. M’ho agafo així. Intentaré donar el màxim de mi i ajudar a l’equip sempre que estigui a pista.
Attachment