Una història massa coneguda
PERFUMERIAS AVENIDA 67 – 60 SPAR CITYLIFT GIRONA
L’Spar Citylift Girona perd a Salamanca en la tercera derrota en tres enfrontaments amb el Perfumerías Avenida aquesta temporada · Les locals aclaparen l’Uni en els primers cinc minuts del tercer quart (53-36) i les gironines ja no poden remuntar
Marc Verdaguer Girona / Salamanca 23.03.2017 | 10:23
Foto: Diari de Girona
Ortega crida demanant encara més defensa, Givens i Beard posen mans per tot arreu i, com la resta, es tiren per terra per qualsevol pilota, mentre Sílvia Domínguez lidera l’Avenida que ahir, a diferència dels dos duels primers duels contra l’Uni d’aquesta temporada, a més tenia el suport del seu públic. La història és coneguda. L’Uni pot jugar molt bé a bàsquet, Ibekwe pot enlluernar per moment i les gironines poden plantar cara a un dels millors equips d’Europa com és el Perfumerías Avenida. Però sempre, almenys de moment sempre aquesta temporada, hi ha cinc minuts que la contundència en el joc de les castellanes deixa sense resposta l’Uni. Ahir va ser a l’inici del tercer quan, mentre les gironines anaven sumant pilotes perdudes (26 en total), el Perfumerías Avenida es posava disset punts amunt en el marcador després d’un triple de Milovanovic (53-36). Llavors sí, com va passar a la final de Copa, l’Uni s’aixeca, tornar a donar la cara, lluita fins al final. Però ja no és a temps de guanyar (67-60).
El primer quart va tenir un nom propi: Ify Ibekwe. Amb un Uni molt encertat, els sis primers punts de les gironines van ser dos triples de Jordana i Spanou, l’activitat als dos costats de la pista de l’aler nord-americana va permetre a l’equip d’Èric Surís plantar cara a l’habitual agressivitat defensiva de l’Avenida. Personificat ahir també en dos noms propis: Alana Beard, letal al contracop després de pilota recuperada, i l’ex Uni Krissi Givens. A poc més d’un minut per acabar el quart, Surís va donar un respir a Ibekwe, que havia acabat d’anotar un triple per empatar a dinou punts, i, fos per això o pel talent de Milovanovic, l’Uni va acabar perdent el quart de quatre punts (23-19). Això sí, en aquells moments Ibekwe ja estava amb 15 de valoració després d’haver fet de tot: anotar punts, recuperar pilotes, repartir assistències… El joc es va embolicar més en el segon quart, amb l’Uni caient més en el parany del bàsquet menys ordenat que agrada a Ortega, i Surís va haver de demanar un temps mort (31-26).
Un parell de triples gairebé seguits de Rosó Buch i Ify Ibekwe varen tornar a posar l’Uni per davant 31-32, però, Givens, tot cor, va fer que l’Avenida arribés al descans amb cinc punts de diferència.
Estava clar que, tard o d’hora, havien d’arribar els minuts d’aclaparament de l’Avenida. Els que sempre han provocat les derrotes gironines contra l’equip d’Ortega aquesta temporada, tant en el partit de la primera volta com en la final de Copa, i ahir aquests van ser a l’inici del tercer quart. En sis minuts, l’Uni només va anotar quatre punts i amb Domínguez, Beard i Givens collant molt fort, provocant nombroses pèrdues gironines, l’Avenida va arribar a marxar de disset punts després d’un triple de Milovanovic (53-36, a quatre minuts per acabar el tercer quart).
Llavors, Èric Surís va demanar temps mort. El tècnic va posar en pista Helena Oma, inèdita fins aquell moment, i Haley, que havia estat molt desencertada a la primera meitat. Amb l´Uni provant de defensar tota la pista, després de dos triples de la nord-americana i de Spanou, un bàsquet de Buch va rebaixar les diferències al final del tercer quart a només nou punts (55-46).
Però el mal ja estava fet. Com havia passat en la final de Copa de Fontajau, l’Uni es va veure obligat a fer un esforç per remuntar. I més després que, a l’inici del darrer quart, un 2+1 de Milovanovic i un bàsquet de Beard tornessin a fer créixer la diferència fins als 14 punts (60-46). L’Uni no va tirar la tovallola i, a manca de poc més d’un minut, les gironines es varen posar a només sis punts (66-60) amb possessió de pilota. I la parròquia de Würzburg va començar a patir. Jordana va buscar entrar una pilota a dins a Coulibaly, però les gironines no en van treure res de profit i el, segurament utòpic, somni de la remuntada va morir allà. Al final 67-60 i la sensació que aquella era una història massa coneguda.
Attachment
