SPAR CITYLIFT GIRONA 74 – 60 CASTORS BRAINE
L’Spar Citylit Girona derrota el rival més qualificat del seu grup a l’Eurocup, Castors Braine, en un partit on les gironines tornen a enlluernar en atac en el primer quart (28-14) i després saben donar resposta a la pujada de l’agressivitat belga
Foto: Marc Martí / Diari de Girona
MARC VERDAGUER GIRONA 04.11.2016 | 07:12
Als aficionats se’ls porta cada dia en més quantitat a Fontajau amb el bàsquet que l’Uni va fer ahir en el primer quart. Deu minuts amb l’equip enlluernant en atac, Ify Ibekwe veient la cistella immensa (13 punts en 10 minuts) i el tècnic del Castors Braine, Phillip Mestdagh, desesperant-se veient la impotència per aturar el ruixat d’unes jugadores, les seves, acostumades, a guanyar cada cap de setmana de més de cinquanta punts a la lliga belga. Però els partits transcendents, i el d’ahir era el primer de la temporada que pot portar aquesta etiqueta, no es guanyen tant pel 28-14 del primer parcial com per la bona resposta de l’equip d’Èric Surís quan les belgues van endurir el partit, es van acostar en el marcador (37-33 just abans del descans) i van obligar l’Spar Citylift Girona a jugar amb la mateixa intensitat que elles si volien acabar de lligar una victòria (74-60) que, probablement, acabarà donant a les gironines el primer lloc del grup a l’Eurocup.
El francès Nicolas Maestre és un àrbitre amb més de deu temporades d’experiència a l’Eurolliga masculina. Un clàssic de l’arbitratge francès i, sobre el paper, un dels que porten més hores de vol dels que l’Spar Citylift Girona es pot trobar enguany a l’Eurocup. I, potser precisament per aquest excés d’experiència, o per la tendència innata de l’arbitratge FIBA a no permetre que els equips amb nom pateixin molt, Maestre i els seus dos companys van tenir ahir el seu paper en la reacció del Castors Braine.?Un equip que després dels primers deu minuts semblava que anava pel camí de sortir escaldat de Fontajau contra un Uni que, amb menys història que les belgues en el bàsquet europeu, era netament superior al Castors cada cop que aquestes no podien jugar a córrer i tirar i havien de plantar-se a jugar-hi cinc contra cinc. Amb les seves dues pivots, Trahan-Davis i Bjelica, amb més facilitat per buscar la cistella de cara que no pas per barallar-se sota els cèrcols, el Castors Braine va acabar el partit agafant 19 rebots menys que l’Uni (40 a 21). I tot i això, el mateix Castors Braine que només havia mig sobreviscut el primer quart (28-14) gràcies a les espurnes de talent de Cooper, nou punts en el seu aparellament amb Ibekwe, va aconseguir remuntar el partit en un segon quart aprofitant que a l’Uni no va captar a la primera el canvi de criteri arbitral. Es podien posar mans per defensar i els contactes havien de ser clars, ben clars, per ser xiulats. L’esbroncada de Mestdahg a les seves jugadores estava fent efecte. Especialment la d’un temps mort, amb 34-16 en el marcador, on el també actual seleccionador belga va deixar clar, a les seves jugadores i a mig pavelló, que allà tothom havia de defensar. Entre l’increment d’agressivitat de les belgues, el deixar fer de Nicolas Maestre i els seus dos col·legues, i un parell de triples de la montenegrina Milka Bjelica, l’Uni va veure com els divuit punts de diferència que havia arribat a tenir a l’inici del segon quart s’havien esfumat.
El Castors no va arribar a capgirar el marcador, com a molt es va posar a quatre punts (37-34), però la reacció belga va ser suficient perquè l’Spar Citylift Girona tornés del vestidor després del descans assumint que ahir calia més que anar deixant fluir el talent per guanyar el partit. Al primer tram del tercer quart cap dels dos equips anotava amb facilitat, tots dos defensaven fort i a, diferència del que ha passat en molts partits de lliga, on l’alegria jugant de Rosó Buch o Haley Peters han marcat la diferència, ahir va ser l’ofici de gent com Leo Rodríguez o la veterana Noe Jordana les que varen tibar del carro. Leo Rodríguez no té les espectaculars condicions físiques d’Ibekwe, però veu el bàsquet amb molta intel·ligència, sap buscar-se la vida per anotar i, amb deu punts en el tercer quart, va ser determinant per tornar a obrir un forat de quinze punts en el marcador que el Castors Braine, tot i l’esforç de Celeste Trahan-Davis, no va quedar clar si per remuntar el partit o per «arreglar» la seva estadística individual, ja no podria tornar a eixugar més.
Al final, catorze punts de renda (74-60) que l’Uni haurà de defensar a Bèlgica si vol acabar primer d’un grup en què ni alemanyes ni portugueses ja no tenen gairebé res a fer.
Via Diari de Girona: “Cop sobre la taula de l’Uni”
Attachment
