Anna Caula sobre la temporada de l’ascens: “Era difícil assimilar tot el que ens anava passant”
El passat 17 de maig es van complir quinze anys des que l’Uni Girona CB va arribar a la primera divisió estatal. L’ascens a la lliga femenina es va aconseguir després de tombar a l’Obenasa Navarra per 61 a 69.
Després de la valoració de Pere Puig, Anna Caula, l’entrenadora de l’ascens a la Lliga Femenina, també ha recordat el 17 de maig de 2009 com un dia de” nervis. En el tercer quart pensava que no podia ser. Havíem fet una temporada brillant i no hi havia manera de posar-se per davant en el marcador. No érem nosaltres. Ens pesava el saber que havíem i volíem guanyar”. Però després d’un temps mort tot va començar a canviar. “Va arribar l’alegria de l’equip, els punts, la intensitat, l’encert i la defensa. De sobte ja érem equip de primera. Després van arribar les abraçades, els somriures, les llàgrimes i molta alegria compartida”.
D’aquella temporada Anna Caula en guarda molt bons records. “Entranyable, de grans amistats, de complicitats, de camí recorregut amb molta gent que m’estimo i sentir-se també part implícita del projecte. El bon gust de les primeres vegades, d’arribar a play-off amb la teva gent (més de mig equip era la gent de la casa), jugadores catalanes que sentien seus els colors i amb les que jo he crescut, i una directiva i entorn que es desvivia per un projecte que es començava a construir amb passes sòlides”.
De l’ascens a un debut somiat a la màxima categoria. “Era difícil assimilar tot el que ens anava passant. No era com ara que mitjançant xarxes et connectes de manera immediat amb el món i tens tota la informació al teu abast. Penseu que en aquells anys per fer scouting havies d’esperar que la FEB t’envies un CD amb les imatges d’altres partits per correu ordinari. D’això no han passat tants anys. Recordo haver treballat, estudiat i après moltíssim. Acabar cinquenes en una lliga liderada per Ros Casares, Perfumerías, Rivas i tants d’altres amb molta història i ofici… Senzill no va ser. I recordo que també va ser la lliga de la pregunta: Què se sent quan ets l’única dona al capdavant d’un equip?”.