Tramuntana implacable
L’Spar Citylift Girona no en té ni per començar amb el Bembibre, aclaparat des de l’inici per un bàsquet sòlid i un encert descomunal
L’Avenida no falla i el partit de dimecres a Salamanca no posarà en joc el lideratge
TONI ROMERO – BEMBIBRE / GIRONA
Foto: L’Esportiu / Lluís Serrat
L’Spar Citylift Girona va fer la seva part de la feina a Bembibre. Va guanyar –i de quina manera, a punt de trencar diversos rècords del club– i va entrenar algunes variants –la més visible, la zona 2-3 quan Alminaite estava en pista–, però la part de l’equació que faltava perquè el partit de dimecres a Salamanca tingués transcendència no es va complir. L’Avenida no va pagar l’eliminació de l’Eurolliga, va guanyar fàcilment a la pista de l’Araski i no hi ha escletxa oberta per pensar en el primer lloc dimecres.
8/11 triples de l’Uni en la primera meitat. Tenia el sostre històric del club a l’abast, però en la segona meitat (1/6) es va frenar.
L’Uni va ser un equip implacable en atac, des del principi. Amb el 14-20 les gironines només havien sumat una vegada de dos. La resta, triples i un dos més un de Spanou. Tampoc el Bembibre se sentia incòmode perquè les gironines no l’ofegaven ni per ritme ni per agressivitat però, sense rebot (3 a 10 en el primer quart) i amb l’encert gironí (6/12 de dos i 5/7 de tres) prou feia el Bembibre de no estar fora del partit en el primer descans (18-28).
35 rebots de diferència entre el Bembibre (15) i l’Spar (49). Més d’ofensius de l’Uni (13) que defensius de l’equip castellà (10).
L’única taca, les dues faltes de Coulibaly.
Èric Surís va intervenir situant l’equip en zona 2-3. Amb Alminaite al mig ocupant molt d’espai l’estratègia sol tenir efecte i ahir va canviar el ritme de partit i va ser un cop moral dur per al Bembibre, que al principi l’atacava i la dividia amb prou senderi. Però cada tir alliberat que fallava –i eren gairebé tots– l’empetitia i, sense el refugi espiritual de Montenegro (amb molèsties al colze des del partit anterior) no hi havia far que guiés l’equip.
El partit estava més estripat que el resultat (22-32). El Bembibre va començar a encadenar errors i sort en va tenir d’aferrar-se a tres rebots d’atac mal comptats. Però a l’Uni, la defensa zonal i la presència de Rosó Buch es van aliar per anotar còmodament en transició, sobretot a partir del rebot. I també en el cinc contra cinc (6/13 de dos i 3/4 de tres en el segon quart). Les últimes fuetades d’Ibekwe (dos triples per tancar el quart) dibuixaven un marcador d’escàndol pel valor absolut i per la diferència (32-55) i una estadística de la nigeriana amb rang d’MVP (12 punts, 11 rebots, 3/3 en triples i 17 de valoració).
23 de valoració de Rosó Buch és el seu sostre amb l’Uni (17 contra l’Araski i el Ferrol). El seu rècord en la lliga és de 26.
Amb el cronòmetre
Amb 55 punts anotats, amb el 8/11 en triples i 66 de valoració, en la mitja part hi havia uns quants rècords del club en risc. Quan en el minut 24 la diferència va superar per primera vegada els 30 punts (34-65) se n’hi va afegir un altre. El Bembibre va viure un esfondrament complet i si l’Uni no va trinxar tots els registres històrics del club va ser perquè Surís va agafar el rellotge per regular els esforços. Fins i tot Ainhoa López –no havia jugat en els tres partits anteriors– va superar els nou minuts. Tant va ser així que Ibekwe, Jordana i Coulibaly no van jugar ni un minut en l’últim quart. Ve una setmana exigent i els rècords del club són petiteses.
No ens hem de treure mèrits. Havíem treballat bé però calia portar-ho al partit. És un plaer plasmar a la pista tot el treball fet
Amb tres partits en set dies i ara que ve el clàssic i el derbi no tenia sentit esprémer més l’equip fins al final
El mèrit és haver començat concentrades, ja que contra un rival sense ansietat per salvar-se si no ho fas és quan la tarda es complica
ÈRIC SURÍS
Attachment