Una victòria amb serveis mínims
L´Spar Citylift Girona supera el CREF, penúltim de la lliga i que visita Fontajau amb només sis jugadores, tot i abstenir-se de defensar durant tota la primera meitat (45-49)
El desgast visitant i l´increment de la intensitat en les locals eviten la sorpresa
Foto: Diari de Girona
Marc Verdaguer 27.02.2017 | 07:49
Volen veure el got mig ple? L’Spar Citylift Girona va derrotar ahir el CREF fent 91 punts, una xifra que es veu poc sovint en femení; repartint vint-i-set assistències (8 d’una jugadora habitualment més capficada a tirar, Ibekwe); i fent un ràpid parcial d’11-0 per sentenciar quan, a menys de cinc minuts per acabar, les madrilenyes encara somiaven amb la victòria després d’un dels set triples de la catalana Cristina Pedrals (del 76-71 al 87-71). I, si encara volen ser més optimistes, el partit d’ahir va arribar després d’una setmana en què jugadores com Alminaite o Buch gairebé no s´han entrenat per culpa de les angines. Ara bé, posats a ser una mica fidels a la realitat, hauríem d’escriure que les gironines varen acabar guanyant, tot i encaixar 49 punts en els primers vint minuts, contra el penúltim classificat de la lliga, que es va presentar a Fontajau amb només sis jugadores – en tenien una setena, la nord-americana Hailey Dunham, a la banqueta amb la mà embenada- i després que aquest dijous el vestidor exigís a la directiva que acomiadés el tècnic que tenien des de feia només dues setmanes per recuperar el que el club havia acomiadat quinze dies abans (Pepe Vázquez). Vint minuts de becaina en defensa amb la dolça tranquil·litat que et dona saber que, tard o d´hora, a la segona part et posaràs a defensar una mica més durant alguns minuts, i aquest «més» ahir no era complicat, per acabar guanyant el partit quan a les sis jugadores del CREF l´orgull ja no els sigui suficient benzina per arribar a tot arreu.
Dues setmanes després de la dura patacada que va suposar perdre la final de Copa a casa, l’Spar Citylift Girona es va retrobar ahir amb el seu públic a Fontajau en una mostra d’aquella part del bàsquet femení que Garbajosa i Montero no volen que es vegi. Un equip viatjant amb sis jugadores que, a sobre, fa mesos que no saben el que és cobrar la seva nòmina. Això sí, sis autèntiques professionals que, oblidant-se de les nòmines que els deuen, es varen arribar a posar 12 punts per davant en el marcador 20-32 després d’un bàsquet de Tamara Abalde a l’inici del segon quart. Era molt complicat que poguessin guanyar el partit. I, per a infortuni dels espectadors, això ho tenien massa clar elles mateixes i les jugadores de l´Spar Citylift Girona a les quals no els va costar començar a jugar, però sí, i molt, començar a defensar.
Ibekwe, Peters, Jordana, Coulibaly… L’Uni va anar fent en atac, sobretot per pur talent individual, però l’equip gironí va arribar al descans encara per sota en el marcador, perdent de quatre punts (45-49), perquè és complicat anar guanyant si el rival, penúltim classificat de la lliga i amb només sis jugadores, et fa 49 punts en 20 minuts. I això que, en més d´una jornada d´aquesta temporada el CREF no ha fet 49 punts en tot el partit.
Motivades, molt motivades, després que la directiva cedís davant la seva exigència a la banqueta. Les jugadores del CREF es van deixar l’ànima ahir sobre la pista. Alliberades d’un entrenador que no suportaven -el veterà José Luis Góimez Cellés, que es fa dir Kowalski i té idees tan productives com apartar Pedrals de l’equip – les jugadores del CREF van nedar buscant una sorpresa sabent que, amb gairebé total seguretat, s’afogarien abans de veure la platja. I es van afogar, perquè, a la segona meitat, l’Uni va aconseguir alliberar-se una mica de l’absentisme laboral en defensa, i a poc a poc, tot i la brutal exhibició de decència professional de les jugadores del CREF, el partit va anar caient del costat de la lògica. Pressionant tota la pista en alguns moments, recorrent a la zona en altres i sent una mica més intenses en conjunt, les gironines es varen posar per davant en el marcador per primer cop en molts minuts després d’un contracop d’Artemis Spanou (53-52).
Les jugadores del CREF no van tirar la tovallola, però per molt que el coratge d’Imovbioh li permeti agafar un munt de rebots, fins a 21 ahir, a les poc agressives pivots de l’Uni; la implicació de la pivot nigeriana no pot esborrar la diferència entre dues lligues. La lliga que juguen els equips com l’Uni, on les jugadores només s’han de preocupar d’entrenar, i la competició en què lluiten equips com el CREF, on el vestidor passa les setmanes pensant que cobra, veient com els entrenadors van i venen o com algunes companyes decideixen anar-se a buscar la vida a un altre lloc. Ningú dubtava que la resistència del CREF s’acabaria extingint, per pura lògica, i després d’un triple de Pedrals (71-71), l’Uni va prémer l’accelerador uns minuts per evitar que el partit anés a un final de cara o creu que hauria estat imperdonable.
Via Diari de Girona: “Una victòria amb serveis mínims”
Attachment
