LA LLIGA ÉS UNA ALTRA HISTÒRIA
Contudent victòria de l´Spar Citylift Girona a Zamora després de les derrotes a l´Eurocup i en la final de Copa de Fontajau
Foto: Xavier Marquès
Marc Verdaguer Girona/Zamora 19.02.2017 | 10:48
Cinc partits en onze dies, un munt de quilòmetres, poc descans i, sobretot, una patacada tan gran com la derrota a Fontajau en la final de Copa contra el Perfumerías Avenida i la posterior sal a la ferida que va suposar quedar eliminats de l’Eurocup perdent de trenta punts a Turquia. Amb aquesta feixuga carrega, física i mental, arribava ahir l’Spar Citylift Girona a Zamora. I la veritat és que la lliga va ser un oasi de pau per a les gironines. La plantilla del Zamarat no és que no es pugui comparar a les de l’Avenida a l’AGÜ Spor. És que és d’una altra dimensió. L’Uni era conscient que, ara que només li queda la lliga com a objectiu, necessita sortir concentrat en tots els partits. I si l’Uni juga concentrat contra el Zamarat, no hi ha partit. I si, a més de concentració, les jugadores gironines tenen encert, el partit s’acaba en el minut 12. Com ahir, que un triple de Haley Peters posava en el marcador un contundent 10-32 que, per molt que el tècnic local, demanés temps mort o posés ciris a alguna verge castellana feia que no hi hagués res a fer. Amb Leo Rodríguez (22 punts i 29 de valoració) i Ify Ibekwe (18 i 26) veient la cistella molt gran; i Spanou i Coulibaly dominant en el joc interior a les petites pivots del Zamarat les gironines van controlar el partit sense fer grans escarafalls. Al final 61-88 i cap a casa a descansar. Que ja els tocava.
Al cap de poc més de set minuts d’haver començat el partit, l’Uni ja portava quatre triples de quatre jugadores diferents (Ibekwe, Spanou, Jordana i Leo Rodríguez), dominava en el marcador per 6-16 i ja tenia clar que el partit d’ahir no tindria res va veure amb els dos últims que havia jugat. Sense cap jugadora gran en el joc interior, el Zamarat només podia intentar sobreviure amb els tirs oberts de Pocek, una montenegrina que jugava de fals quatre, i Nina Bogicevic, una sèrbia que ha passat per un munt d’equips. Inclòs l’Uni. El problema, però, és que Bogicevic no va començar a fer punts fins després que l’Uni hagués resolt el partit amb el 10-32 del minut 12. Uns vint punts de diferència que, amb els petits alts i baixos d’un partit, es van mantenir estables fins al final. I és que la diferència entre els dos equips és molt important. Potser no tan enorme com la que va del 112 de valoració de l’Uni al 43 del Zamarat, però sí prou grossa perquè la Lliga es convertís ahir en un petit oasi per a l’Uni.