L’Spar Girona obté una meritòria victòria abans de la finestra FIBA (SPAR GIRONA 88 – 53 ENSINO LUGO)
Nit especial per Alfred Julbe. Després de molts anys sense trepitjar Fontajau en un partit oficial, el tècnic barceloní s’ha estrenat amb una contundent victòria (88 a 53). Les nostres jugadores han plantejat un partit d’alta velocitat i l’Ensino, des d’un primer moment, ha estat incapaç de fer front al nostre conjunt.
Inici fred el que s’ha vist al pavelló. Sense música, sense ambient, sense la nostra afició, la nova normativa del govern ha afectat clarament l’inici de partit. Ambdós conjunts han començat imprecisos. I precisament d’aquestes imprecisions el Girona ha respirat a l’inici. Amb dues recuperacions, primer una de Frida Eldebrink i seguidament una altra de Chelsea Gray, l’Spar Girona s’ha escapat en el marcador (8 a 2), obligant a l’entrenador de l’Ensino a demanar temps mort. El nostre conjunt s’ha aprofitat de la bona mà de la sueca i del domini del rebot (3 d’ofensius) per seguir augmentant la diferència en el primer quart.
Labuckiene ha dominat en els seus minuts a pista. De fet, la pívot ha estat intractable des de la zona, fent un total de 6 punts consecutius. A falta de 5 minuts, l’Spar Girona ha trobat el seu millor joc. L’organització de les nostres (10 assistències a la mitja part) i els detalls individuals, destacant una gran Chelsea Gray, Sonja Vasic i María Araújo, han pesat massa a l’Ensino i la diferència en el marcador ha sigut notòria.
El bon encert del nostre equip des de la llarga distància ha estat letal. De fet, Paola Ferrari, amb dos Catch & Shoot consecutius, ha inaugurat el tercer quart (51 a 23). Laia Palau ha demostrat la seva experiència. Amb la capitana al cap de l’equip, el nostre conjunt ha demostrat solidesa defensiva. Dos rebots ofensius de l’Ensino han retallat la distància. No obstant això, l’Spar Girona ha seguit recuperant pilotes (11 al final del 3r període), frenant el ritme de partit de les de Lugo. Els últims minuts, l’americana Chelsea Gray ha fet una masterclass d’atac i de defensa, dominant el final del tercer quart de la manera que ha volgut.
Alfred Julbe ha deixat clar un missatge: durant tots els quarts el ritme de partit no es pot perdre. Dit i fet. Les nostres jugadores han seguit amb la cinquena marxa posada. La velocitat de joc ha sigut massa per l’Ensino i el nostre equip ha aconseguit trobar molts d’espais gràcies a les passades precises i al cansament del conjunt visitant (causat en part per la nostra bona defensa). Amb les idees clares, les nostres jugadores han augmentat la diferència fins al final (88 a 53)
Attachment