HELENA OMA: “ESTIC MOLT CONTENTA AMB L’ESFORÇ QUE HE FET DURANT AQUESTS MESOS”
Després d’uns mesos lesionada, l’Helena Oma està cada dia més a prop de jugar amb l’Uni Girona. De moment, ja està entrenant amb tot l’equip.
Com ha afectat el confinament a la teva recuperació?
Doncs va ser una mica caòtic. Perquè jo feia com tres setmanes que m’acabaven d’operar i estava en el moment aquest que havia de tractar-me molt amb la físio per aconseguir la flexibilitat i l’extensió completa de la cama. És cert que les dues primeres setmanes vaig poder anar a rehabilitació, però després em van dir que com que anava bé ja podia fer-ho pel meu compte. A l’hora de tornar a casa vaig fer-ho sola amb les poques coses que trobava. Amb l’ajuda de la Beti (fisioterapeuta) i la Sílvia (metgessa) vam crear una rutina en què jo feia els exercicis cada dia. Així va ser tot el confinament fins a poder tornar a anar al físio.
Com va ser la teva tornada als dies d’entrenament?
A l’hora de tornar estava en el moment que encara em feia falta molta musculatura. Gràcies a la Sílvia, que vaig poder anar a la seva clínica, vaig agafar una mica el to, perquè en estar confinada a casa i no poder fer gaire cosa vaig perdre molta musculatura. Normalment, quan et lesiones pots anar caminant i pots fer uns quants kilòmetres al dia. En el meu cas anava del sofà a la cuina, de la cuina al llit… I així tota l’estona. Quan vaig tornar a treballar amb la físio va ser estrany, estava una mica malament de forma, però en treballar amb elles ja vaig anar cap amunt.
Actualment, et sents preparada?
Si, És cert que cada dia vaig millorant i estic millor que fa una setmana. També és cert que encara em queda per arribar al meu màxim nivell. Però em veig preparada. Estic molt contenta amb l’esforç que he fet aquests mesos. El genoll no em fa gens de mal i estic molt contenta.
Les companyes t’han ajudat?
Si! Des del primer minut que em vaig lesionar i vaig caure a la pista em van venir a animar-me. A partir d’aquí sempre m’han escrit, però no només les companyes, l’afició, amics, excompanyes, la meva família… M’he sentit molt estimada.